Divagacions sobre sensesentits (text absurd suicida)

Com tothom sap, i per molt que Ducasse digués, l'animal més terribles de la creació fou l'esquirol-tauró. Molts no entendrant perqué aquest animal de dubtosa perillositat (i segons molts experts de dubtosa existencia) és tant temible. La resposta és evident, és culpa de la seva absurditat. Aquesta irrita profundament el seu entorn, ja sigui per un difícil plantajament de la seva forma o per la seva presencia inexplicable. Preguntes com d'on ha sortit, era necessari o perqué un tant gran interés en un esser absurd, continua omplint la ment de multitud d'essers vius. La sola possibilitat de visionar interiorment una cua d'esquirol sortint de l'aigua imitant a la perfecció l'aleta dorçal del seu famós coetani perturba la ment d'aquells acostumats a la tranquilítat de tot alló normal i controlable. L'esquirol-tauró fuig de tot això en un intent evident d'autoeregirse en un sensesentit. La realitat d'aquest animal és una simple i total perdua de temps, qualsevol altre conclusió és aventurarse en una utopia.