Intent de fabula en cómodes fasicles sobre una granota I

"Miau" va dir la granota plurilingüe.

Metaliteratura del gall

Que ne'm fet dels bells temps?


El coronel necesitó setenta y cinco años -los setenta y cinco años de su vida, minuto a minuto- para llegar a ese instante. Se sintio puro, explicito, invencible, en el momento de responder.

Sense neures ni narcótics

Treses pelmes

Hum

Cera

Divagacions sobre sensesentits (text absurd suicida)

Com tothom sap, i per molt que Ducasse digués, l'animal més terribles de la creació fou l'esquirol-tauró. Molts no entendrant perqué aquest animal de dubtosa perillositat (i segons molts experts de dubtosa existencia) és tant temible. La resposta és evident, és culpa de la seva absurditat. Aquesta irrita profundament el seu entorn, ja sigui per un difícil plantajament de la seva forma o per la seva presencia inexplicable. Preguntes com d'on ha sortit, era necessari o perqué un tant gran interés en un esser absurd, continua omplint la ment de multitud d'essers vius. La sola possibilitat de visionar interiorment una cua d'esquirol sortint de l'aigua imitant a la perfecció l'aleta dorçal del seu famós coetani perturba la ment d'aquells acostumats a la tranquilítat de tot alló normal i controlable. L'esquirol-tauró fuig de tot això en un intent evident d'autoeregirse en un sensesentit. La realitat d'aquest animal és una simple i total perdua de temps, qualsevol altre conclusió és aventurarse en una utopia.

Nemesio i la cultura

Nemésio em preocupava, no sabia que fer amb l'únic llibre que tenia a les seves estanteries. Ara tot va millor, la tauleta on té el televisor ja no coixeja.

Somni d'una nit d'estiu (poesia des de l'absurd I)

Massa calor
No puc dormir
No somiaré
Aquesta nit.

El sujeto

Mi sujeto desapareció, dejó sin sentido mi frase. Me puse a buscarlo por todas partes, leí decenas de libros, con miles de sujetos, pero ninguno de aquellos era el mío. Lo busqué por la calle, llamándolo a gritos, algunos (otros sujetos) me miraban como si estuviera loco, no apareció. Al fin, cuando iba a abandonar la búsqueda, lo encontré, ahí escondido, en el centro mismo (donde pasaba inadvertido) de un enorme diccionario, pero cuando me dispuse a colocarlo en mi frase, vi que el verbo, aprovechando que no le prestaba atención, había desaparecido.